Smashbookterapia + diumenge de reflexió

Estem passant moments difícils socialment i són molts el grups de persones que es reuneixen sovint per reivindicar els nostres drets com a ciutadants. Personalment penso que les possibilitats de canvi social, sigui des de la vessant que sigui, comencen en un mateix. Quan el cor de cadascuna de les persones esté obert per trobar nous camins és quan es produirà el canvi. Tot i així, jornades com les d'avui: una manifestació convocada per diversos col·lectius i en contra de les retallades en sanitat i educació i de la nova llei LOMCE, entre d'altres coses, amb una afluència de gent mitjana i amb un aire familiar, m'han fet pensar en l'inici dels petítissims canvis de cadascun dels que hi erem allà, cadascú amb la seva història personal, caminant junts pels carrers de Barcelona, mostrant que NO hi estem d'acord. I, segurament, la cosa només queda aquí, a nivell polític, però a nivell personal, ser-hi, ja ransforma alguna cosa.

Després d'un matí humit, unit i humà...

una tarda  d'scrap fent una pàgina d'smash i

...també una mica de "sofà".

També he descobert un nou cafè de Barceona (nou per a mí) amb un encant especial!

PD: avui no tradueixo el "post" perquè així m'ha sortit des del cor, Però podeu utilitzar el traductor del meu blog adalt a la dreta! (o potser ho dic massa tard...) jejeje...